ERC y el retorno del castillo de Montjuic.

Ir abajo

ERC y el retorno del castillo de Montjuic. Empty ERC y el retorno del castillo de Montjuic.

Missatge por Morris el Ds Maig 16, 2009 6:38 pm

Me gustaría que igual que piden la no utilización del castillo de Montjuic para temas militares también eliminaran de su web y de sus "homenajes" a personajes como los hermanos Badia y a organizaciones filonazis como los escamots. Hoy han vuelto a protestar por este tema llevando banderitas de Estat Catala.
Morris
Morris

Nombre de missatges : 1826
Birthday : 10/07/1980
Age : 39
Ubicació : Els arbres tenen arrels, les persones tenen peus.
Ocupació/ocis : Enginyer generalista
Registration date : 20/01/2009

Tornar a dalt Ir abajo

ERC y el retorno del castillo de Montjuic. Empty Re: ERC y el retorno del castillo de Montjuic.

Missatge por Morris el Ds Maig 16, 2009 6:38 pm

Chris Ealham: «El populismo de ERC en los años 30 fue socialmente inoperante»



SERGI DORIA



BARCELONA. Como apunta en el prólogo Paul Preston, el estudio de Chris
Ealham sobre la Barcelona de los años veinte y treinta no se ajusta a
los tópicos de una historiografía que quiso ver una alianza entre
partidos de la izquierda catalanista y el movimiento obrero. En la
«gimnasia revolucionaria», Barcelona se constituyó en el campo de
batalla por el que pugnaban la burguesía y un anarcosindicalismo
enraizado en las clases humildes y la inmigración. El barrio de la
Torrassa, el Barrio Chino, el Paralelo y el Poble Sec eran feudos de un
anarquismo que aumentaba en progresión inversamente proporcional a las
desigualdades sociales.



El 14 de abril de 1931, ERC cultivó un populismo que atrajo a
anarquistas e inmigrantes. «Al principio de la República, los
emigrantes votaron por el Estatut de Núria y la Autonomía porque
creyeron que eso ayudaría a construir una Cataluña nueva». Las
expectativas quedaron defraudadas.



Anarquismo e inmigración



El partido de Macià no tardó en reprimir a sus enemigos sociales:
el aparente consenso entre el catalanismo republicano y el
anarcosindicalismo se truncó. «ERC no era un partido sino una
cohabitación» explica Ealham. «Su ala nacionalista radical de extrema
derecha», incluía «a un pequeño grupo de catalanes xenófobos como el
notorio racista Pere Màrtir Rossell y los criptofascistas Miquel Badia
y Josep Dencàs, que despreciaban a la clase obrera ´descatalanizada´»



Comenzaba así una dura lucha por el control de Barcelona que
cuartea la imagen de la República socialmente avanzada. La Guardia de
Asalto reprimió al obrerismo con igual virulencia y superiores medios
que en los años de plomo de Martínez Anido. Se
sostuvo en leyes como la de «Defensa de la República» o la de «Vagos y
Maleantes», promulgada por Jiménez de Asúa, y recuperada bajo el
franquismo en la «Ley de Peligrosidad Social».



La represión, que comandaron los hermanos Badia, se nutrió de la
identificación de emigración con delincuencia y anarquismo. «Al buscar
culpables del fracaso social, ERC los encontró en los emigrantes, en
especial murcianos»,
dice
Ealham. La manifestación más notoria de este sentimiento de exclusión,
añade el historiador, «fue la colocación de un cartel que decía:
´¡Cataluña termina aquí! ¡Aquí empieza Murcia!´, en la frontera de
Barcelona y el barri de Collblanch de l´Hospitalet cuya población
predominantemente inmigrante fue vilipendiada por las autoridades,
sectores nacionalistas y las asociaciones patronales a lo largo de toda
la República». Esta actitud favoreció la radicalización del anarquismo,
como única voz de los excluidos. La política urbanística estuvo también
ligada al control social. La obsesión de las autoridades para
«desactivar» los focos rebeldes del Barrio Chino llevó a la
planificación del nonato «Plan Macià».
Morris
Morris

Nombre de missatges : 1826
Birthday : 10/07/1980
Age : 39
Ubicació : Els arbres tenen arrels, les persones tenen peus.
Ocupació/ocis : Enginyer generalista
Registration date : 20/01/2009

Tornar a dalt Ir abajo

ERC y el retorno del castillo de Montjuic. Empty Re: ERC y el retorno del castillo de Montjuic.

Missatge por Morris el Ds Maig 16, 2009 6:38 pm

Miquel Badia, torturador i assasí de cenetistes



Miquel Badia i Capell, nasqué a Torregrossa, comarca de les Garrigues,
el 10 de març del 1906. Estudià batxillerat a Lleida, i el 1922 es
traslladâ a Barcelona per a ser pilot de la marina mercant. S'afilià a
Estat Català, tot just Macià l'acababa de fundar. S'incorpora a Bandera
Negra (Santa Germandat Catalana), suborganització d'Estat Català. Està
implicat en l'intent d'assassinar el rei Alfons XIII, durant una visita
a la ciutat comtal. Es l´anomenat complot del Garraf. És detingut. En
Miquel Badia és comdemnat a 12 anys de presó. Traslladat al penal de
Alcalá i de Ocaña. Quan esdevé la caiguda del dictador al 1930 és
amnistiat. Passà 5 anys a la presó.

Proclamada la República és nomenat cap de les Joventuts d'Estat Català.
El 1932 es nomenat secretari d'en Josep Dencàs, conseller de sanitat i
d'assistència social. El 24 de novembre del 1933 mobilitza una part
dels 7000 escamots de les JEREC i els destina a la conducció dels
serveis Públics, per trencar la vaga dels cenetistes. El desembre del
1933 és designat Secretari General d'Ordre Públic, i el març del 1934
passa a ser cap superior de la policia de Catalunya. Va perseguir,
torturar, apallissar i eliminar els militants de la CNT i de la FAI. El
setembre del 1934 dimiteix del seu càrrec en la policia per la seva
rivalitat sexual amb el President Comnpanys, ja que es follaven a la
mateixa militant de ERC, muller d´un tercer militant de ERC. Fou un
dels organitzadors de la jornada revolucionària del 6 d'octubre del
1934. La descoordinació i el desentés entre Companys i Badia fou un
obstacle més en el pla insureccional independentista del 6 d´octubre.
Es trasl•lada a França, a Amèrica, a Alemanya i a Andorra. Retorna al
1936 i es dedica a la reorganització de les Joventuts d'Estat Català.


El dia 28 d'abril a 2/4 de 2 de la tarda fou mort a trets en ple carrer
Muntaner per militants de la FAI. Amb ell morí també el seu germà
Josep. Companys va dir a la FAI on podien trobar a En Miquel Badia per
matar-lo. Van disparar quatre militants de la FAI, Manuel Costas,
Ignacio de la Fuente, José Villagrasa i Justo Bueno. La identitat dels
EXECUTORS fou revelada per Josep Maria Planas i d'Avel•lí Artís i Gener
(Tísner). La mort dels Badia era una venjança per les nombroses
tortures i morts de militants anarquistes en que havia participat
l´antic cap de policia de Companys. El xòfer era en Ruano. Aquest
darrer fou assassinat després dels Fets de Maig del 1937 a mans de
pistolers d'Estat Català.

Badia era un independentista català, assassí d´anarquistes i
cenetistes, considerats como a xarnegos espanyols, emigrants que
posaven en perill la raça, la societat i la nació catalana. Els fets
històrics són així de freds, INDISCUTIBLES i cruels. El nacionalisme,
sigui espayol o català, és ideológicament molt aprop del nazisme o
nacional-socialisme. Res a vuere amb les necessitats, OBJECTIUS i
déries de la lluita obrera.

Octubre del 34: Una canonada i els independentistas treuen bandera
blanca. El president i el seu comissari de policia són rivals sexuals,
i gairabé tots els militants de ERC ho saben. Es UN SECRET a crits.
Només una canonada i tots s´amaguen a les clavegueres.
Juliol del 36: la CNT, gairabé sense armes, en 32 hores derrota als carrers de Barcelona al éxércit. Qui ha vençut a l´exercit?
Quí ho ha fet?: els militants o "pistolers" de la FAI, "los
descamisados", els "murcianos" i xarnegos de La Torrassa i Collblanc,
els obrers que, parlin o no castellà, lluiten contra la fam, l´atur i
la miséria; i els emigrants més o menys antics, treballadors i veïns
del Poble Nou, Sant Andreu, el Clot, el Poble Sec i d´altres barris; el
lumpen del "Chino", els aturats que formen part del comités de defensa
confederal a tots els barris, es a dir, els obrers afiliats o militants
de la CNT.
Qui ho ha fet?: la CNT.
Hi havia, n´hi ha, un abisme entre la moral, la vida, el destí i la
força dels burgesos catalanistes i el proletariat revoltat contre el
capitalisme (tant s´hi fot que sigui català, espanyol o europeu, perque
no en sap de fronteres).
Ni espanyolisme, ni catalanisme, ni europeisme, ni Badia, ni Companys,
ni Lerroux, ni Macià o Cambó, ni independentisme, ni punyetes. Només el
proletariat, sense fronteres, i la seva lluita per un món nou.
Morris
Morris

Nombre de missatges : 1826
Birthday : 10/07/1980
Age : 39
Ubicació : Els arbres tenen arrels, les persones tenen peus.
Ocupació/ocis : Enginyer generalista
Registration date : 20/01/2009

Tornar a dalt Ir abajo

ERC y el retorno del castillo de Montjuic. Empty Re: ERC y el retorno del castillo de Montjuic.

Missatge por Morris el Ds Maig 16, 2009 6:39 pm

ERC y el retorno del castillo de Montjuic. Escamots


Els
escamots van prendre part en «accions de xoc» rebentant vagues
cenetistes i boicotejant mítings de partits rivals, i es veieren
fortament desacreditats després de destruir la impremta de la revista
satírica El Be Negre, que els havia criticat. La percepció de que els escamots eren una organització de tipus feixista va generalitzar-se (Joan Lluhí
els va qualificar així en un discurs al Parlament, i ja hem citat
l'opinió d'Hurtado) i els partits moderats aliats amb Esquerra
Republicana van amenaçar de trencar la coalició si els escamots no es
dissolien. Així ho van fer (però només formalment) el dia de Nadal de
1933. Quan Dencàs fou anomenat conseller de Governació (primer
interinament per la greu malaltia del seu titular, Joan Selves,
i quan aquest va morir a finals de juny de 1934, de manera oficial) va
passar a ser responsable dels quatre mil homes que formaven el Sometent
i les JEREC. Dencàs i Miquel Badia
(cap dels serveis d'ordre públic de la Generalitat) desarmaren el
Sometent, que no consideraven de confiança, i van impulsar la
recuperació de les milícies armades. Hurtado ho explica així (p. 150):

<blockquote>
El
senyor Dencàs i altres personalitats de l'Esquerra, han cridat els
representants dels partits coalicionistes per a tractar de mantenir amb
caràcter permanent les forces dels partits que s'han coalitzat. Es
constituïria una espècie de milícia d'unes seixanta companyies, amb
armes i uniforme, en conjunt uns sis mil homes, que donarien servei
permanent d'instrucció i de maniobra com a força disponible per al cas
que fos atacada la llibertat de Catalunya.
</blockquote>
Aquesta
gravíssima extralimitació de les facultats dels partits de govern
comptà amb l'aprovació d'Hurtado. La seva argumentació —que a mi
personalment em sembla desconcertant i molt feble— era que «amb
l'adhesió d'ara ajornem la nostra desfeta i correm la contingència que
no es faci res, almenys per ara, i quedem com uns valents
». Com és
ben sabut, el pronunciament del sis d'octubre no va comptar amb cap pla
d'acció i va ser avortat per les forces del general Batet amb rapidesa,
amb molt poques baixes. Dencàs va romandre al Palau de Governació i
quan el govern va capitular, va escapar a través de la xarxa de
clavegueram de Barcelona. Els dirigents de la Generalitat foren
detinguts, empresonats, jutjats i condemnats a trenta anys de presidi,
mentre que Dencàs va aconseguir fugir a França.


Dencàs
fou el boc expiatori del desastre: se'l culpà en exclusiva de la
desfeta i la seva fugida fou objecte de burla. Des del seu exili va
escriure El 6 d'octubre des del Palau de Governació (1935), un
llibre que és un acte de desgreuge:
Dencàs pretén presentar la seva versió dels fets i restaurar el seu
honor. El convenciment de Dencàs de que l'alçament fou justificat no ha
variat ni un milímetre (així, sovintegen les lloances al «coratge» i
l'«heroisme» dels que van participar en l'acció), i el seu relat se
centra, en primer lloc, en explicar la preparació del moviment
revolucionari (tot revelant —ja que fins aquell moment no era de domini
públic— la connivència de tots els partits en la formació de la nova
força armada; com hem vist, fins i tot dels més moderats, com Acció
Catalana i Unió Democràtica de Catalunya); i en segon lloc, en
evidenciar el contradictori paper jugat per Lluís Companys, que d'una
banda atià la confrontació i per una altra posà traves al rearmament de
les milícies. Dencàs explica les gestions del seu departament per a
entrenar i armar les milícies (arriba a fer un recompte dels magres
efectius de què disposaven el sis d'octubre) i dóna a conèixer que els
socialistes d'Indalecio Prieto varen oferir-los un carregament d'armes
provinent de l'ajut a l'oposició democràtica portuguesa que finalment
havia hagut de restar al país, però Companys va negar l'ajut econòmic
necessari. Segons el conseller de Governació, el fantasiós pla de
Companys —sabedor de que les milícies no podrien, ni per dotació, ni
per formació ni per equipament, enfrontar-se amb garanties d'èxit
contra un exèrcit regular— passava per que la revolució obrera
paralitzés al govern espanyol i aquest es veiés obligat a negociar amb
la Generalitat. Al llibre Dencàs relata els esdeveniments hora per
hora, afegint-hi acotacions en què critica moltes de les decisions de
Presidència. Per exemple, Dencàs desaprova la negociació que Companys
va entaular amb el general Batet, capità general de Catalunya: l'hora
de temps que li concedí Companys per a que acceptés posar-se a les
seves ordres fou aprofitada per a declarar l'estat de guerra i prendre la iniciativa; el que, a ulls de Dencàs, fou decisiu per a la derrota dels sollevats.


La
victòria de les esquerres el febrer de 1936 va comportar el
restabliment del govern de la Generalitat i l'alliberament de tots els
empresonats pels fets del sis d'octubre en virtut d'una amnistia.
Dencàs va poder retornar de l'exili i participar en un debat sobre el
sis d'octubre que va tenir lloc al Parlament de Catalunya el 5 de maig
de 1936. Allà es repetí la culpabilització en exclusiva de Dencàs, que
intentà defensar-se amb els arguments exposats al seu llibre. Quina
versió d'aquells fets hauria sedimentat en l'opinió pública catalana no
ho sabrem mai; tot quedà truncat per quelcom molt més terrible: la
rebel·lió militar del 18 de juliol.
Morris
Morris

Nombre de missatges : 1826
Birthday : 10/07/1980
Age : 39
Ubicació : Els arbres tenen arrels, les persones tenen peus.
Ocupació/ocis : Enginyer generalista
Registration date : 20/01/2009

Tornar a dalt Ir abajo

ERC y el retorno del castillo de Montjuic. Empty Re: ERC y el retorno del castillo de Montjuic.

Missatge por Contenido patrocinado


Contenido patrocinado


Tornar a dalt Ir abajo

Tornar a dalt


 
Permisos d'aquest fòrum:
No pots respondre a temes en aquest fòrum