Micro relat Totiler

A continuació reproduisc el Microrelat presentat a nom de la Penya Tòtil que quedà en 5é lloc empatat amb altres 3 contes.
(es presentaren 46).

El perquè d’aquest microrrelat.

Des de ben xicotet al meu fill l’he educat en valors. La solidaritat cap els més dèbils, la fraternitat per engrandir tots els projectes, el respecte a la natura per preservar el més valuós bé material que podem gaudir i preservar per als nostres descendents, i el respecte a la cultura i l’idioma que ens ha forjat i ens ha fet ser poble.

Òbviament això ha esdevingut en afició al Llevant UE. No sols per l’assiduïtat de l’assistència des dels 4 anys, si no per la fraternitat i solidaritat de l’afició per lluitar contra els grans, amb la cara alta, amb l’esforç del treball amb les ganes i els sentiments, pels cops de l’adversitat, orgullós del seu equip guanye o perda, estiga el primer o l’últim.

Però l’altre dia vaig observar-lo guaitant l’anunci del partit al diari fet pel club. Arribàrem al camp i guaitava amb interès els cartells posats pel club. Em va demanar “pare deixa’m un moment el passe...” i jo li’l vaig ensenyar...

Em preguntà, “perquè si estem a València el Llevant ho fa tot en castellà?”. Com li podia jo explicar que el que ell escoltava a casa, a l’escola, a la grada del Ciutat de València, per al club era quasi inexistent?. Alguna cosa no li quadrava al xiquet, la seua identificació granota, trontollava. Immediatament vaig vore la primera campanya, de les desenes fetes pel club, la primera en valencià, i en vaig fer un microrrelat.

Penya Tòtil.

Ja està clar perqué no ha guanyat jeje. Fent amics

Molt bó